D’un cactus

Maria-Antònia Salvà (1869–1958)

Com rèptil monstruós de pell clapada,
d’entranya llefiscosa, era ajocat
al seu recó bevent la solellada.

De sobte, sa malícia desvetllada,
enrevisclant-se va esquerdar el test.

Enllà de l’hort, que se’n perdés el quest,
dalt una paret seca fou llançat,
i al cap de temps, damunt les pedres dures,
furgant per les llivanyes i juntures,
trobí el vell drac encara aferrissat.